informàtic | literari | científic | artístic | del clic | del medi ambient

LES PENÚRIES D'UNA ESTORA

A un portal d'una casa d'un poblet anomenat Calonge, hi havia una estora que es deia na Petjada, que estava cansada de ser trepitjada per gent amb els peus bruts, banyats o plens de fang. Un dia va passar l'estora missatgera dient que el dia 20 de desembre hi hauria un congrés on hi anirien estores de moltes formes i de tot el món.

Van passar els dies i a la fi va arribar el gran dia, el dia en què es reunirien estores de tot el món, i na Petjada va partir arrossegant-se cap a la celebració que es feia a la capital. Pel camí es va topar amb un venedor ambulant d'estores, que la va agafar i se la va fer seva per vendre-la.

Com que estava un poc bruta, la va posar dins la rentadora per fer-la neta. Quan l'estora va sentir que la remullaven amb aigua i sabó i aquell aparell començava a fer voltes es va espantar, i amb el seu llenguatge estorer va cridar

- Ai!, em feis mal. Aturau aquesta màquina!

Al cap d'una estona la varen treure de la rentadora, però el pitjor encara havia de passar. Quan va estar eixuta, el venedor se la va carregar a l'esquena amb moltes d'altres i la va dur a plaça a vendre a la paradeta que hi tenia, on les va estendre per mostrar-les als compradors.

Na Petjada feia tant de goig que tothom la mirava, la tocava i la tornava a mirar, fins que una dona velleta la va comprar.

Quan aquella doneta va arribar a ca seva amb l'estora, la va posar a l'entrada i na Petjada va pegar un cop d'ull al voltant i va veure que aquella dona vivia al camp.

En mitja hora l'estora estava feta una porqueria. Aquella velleta, quan va veure que s'havia embrutat tant i ja no serviria per res, la va tirar al fems. El vespre va passar el camió que recollia el fems que la va carregar mesclada amb tots els altres i amb totes les pudors i la va dur a l'abocador. Després de passar un viatge horrorós la varen tirar a la vora d'un caramull d'escombraries i així com va poder va treure el nas pel curucull i va veure que l'anaven a cremar. Va treure forces no sé d'on i va sortir com un llamp sense saber a on anava ni a on anar i, al cap d'una bona estona, es va aturar a descansar a una vorereta.

Estava adormida quan un rodamón que passejava per allà la va veure i va trobar que li podria servir. La va agafar i la sa l'endugué a un carreró fosc ple de rates i cuques mortes de fam i allà la deixà. Na Petjada, morta de por, va resar amb totes les llengües que sabia i de sobte va aparèixer un home que va espantar totes aquelles rates i cuques i qualsevol altre animaló. L'estora estava molt contenta, però resultava que aquell home era un lladre i, quan va veure que per allà no hi havia ningú, va robar tot el que tenia el rodamón. Tot menys l'estora, que es va quedar tota sola i molt trista; tan trista, que de tant de plorar es va quedar xopa; tan xopa, que es va constipar i va agafar una febrada que li va fer perdre el coneixement, delirant, sense saber qui era, què feia ni a on era.

D'aquesta manera varen passar unes hores, fins que una altra estora que anava al congrés la va veure allà a terra completament desmaiada, la va agafar i la va dur a un hospital per estores on poc a poc es va anar curant.

Com que el congrés s'havia aplaçat uns dies, totes hi varen poder anar i allà es varen discutir els problemes que tenien i es varen prendre decisions molt importants corresponents a diversos drets, com el de ser tractades amb respecte i ser netejades amb cura, no amb bufetades.

Elena Ferrando Clarí