Escola Mata de Jonc

Benvolgudes famílies,

Ens complau convidar-vos a tots els pares i mares a la xerrada de na Nadia Ghulam el proper dilluns 9 de novembre a les 14,30h a la Sala gran de l’escola. La xerrada té una durada d’una hora llarga i després tendrem temps per a plantejar-li preguntes i conversar. També signarà llibres si li demanam i hi haurà exemplars per comprar.

Aquesta xerrada és la continuació de les «Jornades sobre els refugiats» que els alumnes de 4t d’ESO realitzàrem l’octubre passat. Durant dos dies, ens oblidàrem de les àrees que estableix el nostre horari, visitàrem l’exposició «The most important thing» al Caixafòrum i gaudirem realitzant tot tipus d’activitats amb l’objectiu d’ampliar els nostres coneixements i conscienciació sobre aquest tema tan candent.

Històries com les de Malala, Ailan Kurdi o Nadia Guhlam ens impressionaren i ens serviren per conèixer altres realitats del món, tot i que sabem que ells només són la cara més visible dels milions de refugiats anònims que hi ha segons l’ACNUR. Ens engrescàrem molt i decidírem elaborar aquest mural i altres treballs que tenim exposats a l’aula amb tot allò après.

Així doncs, aprofitant la pròxima visita de na Nadia Guhlam a Mallorca, l’hem convidada a l’escola perquè ens expliqui en primera persona la seva història. Vos adjuntam la invitació i informam que dilluns mateix trobareu, a la Sala gran, una paradeta amb els seus llibres que de ben segur estarà encantada de signar-vos.

The Minpins, quart d’ESO

NADIA GHULAM

Nàdia Ghulam va néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil, va caure una bomba a ca seva, cosa que li va provocar ferides molt greus. Quan va sortir de l’hospital, 14 operacions més tard, la seva família continuava vivint amb moltes penúries. En aquells moments s’havia acabat la guerra, però l’havia seguida la instauració del règim talibà, que no permetia que les dones treballessin. Això era greu per a la família de la Nàdia, perquè el seu pare havia embogit i el germà gran havia mort. En aquestes circumstàncies la Nàdia, que aleshores tenia 11 anys, va decidir fer-se passar per un noi i sortir a treballar per mantenir el pare, la mare i les dues germanes petites. Va viure amb un nom que no era el seu durant 11 anys.

Passat el temps, va viatjar a Europa amb una ONG. Fa 8 anys que viu a Badalona i fa el que sempre ha volgut: estudiar i formar-se per poder ajudar el seu país. Tota la història de la Nàdia es pot resseguir al documental Tornar a Nàdia.

La Nàdia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb l’ajuda de l’Agnès Rotger a El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010), Premi Prudenci Bertrana 2010. També és coautora de Contes que em van curar (Columna, 2014), un recull de 29 contes afganesos que la seva mare li contava durant els mesos que passà a l’hospital.